Actualment els historiadors del període prefereixen matisar aquesta ruptura entre l'edat antiga i l'edat mitjana de forma que entre els segles III i VIII se sol parlar d'antiguitat tardana, que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del sistema esclavista pel feudalisme; en l'àmbit social, per la desaparició del concepte de ciutadania romana i la consolidació dels estaments medievals; en l'àmbit polític per la descomposició de les estructures centralitzades de l'Imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural per l'absorció i substitució de la cultura clàssica per les teocèntriques cultures cristianes o islàmica(cadascuna en el seu espai).
L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes: alta edat mitjana (segle V a segle X, sense una clara diferenciació amb l'antiguitat tardana); i baixa edat mitjana (segle XI a segle XV), que al seu torn pot dividir-se en un període de plenitud, la plena edat mitjana (segle XI a segle XIII), i els dos últims segles que van presenciar la crisi de l'edat mitjana (segle XIV i XV).
L'alta edat mitjana es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'Imperi bizantí allargà l'ensulsida de l'imperi Romà d'Occident mentre l'Islam s'estengué fins a Hispània. Entre els segles VIII i X l'Europa cristiana consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de feudalisme marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la noblesa i el clergat; l'autarquiaeconòmica; l'existència d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals (vassallàtics quan la relació era entre dos homes lliures, un actuant com a senyor i l'altre de vassall; o de servitud quan era entre un home lliure que actuava de senyor i un altre que renunciava a la seva llibertat: el serf); i una societat teocràtica, on la idea de Déu omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el llatí com a llengua de cultura i d'intercanvi.
La baixa edat mitjana es caracteritzà, a partir del segle XI, per un canvi de tendència: l'agricultura de l'Occident europeu començà a generar excedents comercialitzables i es produí un desenvolupament de les ciutats impulsat per una intensa activitat comercial. El període d'expansió econòmica fou bruscament interromput a mitjan segle XIV: fou el principi del trencament de les estructures econòmiques i socials del sistema senyorial imperant i l'inici de molts dels trets bàsics de l'edat moderna europea.
En aquest llarg període de mil anys hi hagué fets i processos molt diferents, diferenciats temporalment i geogràfica, que responien tant a influències mútues amb altres civilitzacions i territoris com a dinàmiques internes. Algunes tingueren una gran projecció cap al futur i foren les bases de l'expansió europea posterior, i del desenvolupament d'una incipient vida urbana i una burgesia que amb el temps desenvoluparien el capitalisme. També sorgiren formes polítiques noves: el califat islàmic, els poders universals de la cristiandat llatina (Pontificat i el Sacre Imperi Romà Germànic), l'Imperi Bizantí i els regnes eslaus integrats en la cristiandat oriental; i en menor escala, tot tipus de ciutats estat, des de les petites ciutats imperials lliures fins a repúbliques italianes que van mantenir imperis marítims (Venècia); i les monarquies feudals, que transformades en un model de monarquia autoritària, prefiguren l'estat modern.
Fins a la Revolució Industrial la població europea visqué en un precari equilibri amb els recursos alimentaris, així qualsevol augment demogràfic que no es correspongués amb un increment de les possibilitats agràries derivava en un desnodriment que deixava sense defenses el cos humà i vulnerable davant de qualsevol atac epidèmic. Això fou una constant durant l'edat mitjana a excepció del període que va del segle XI al XIII, durant el qual s'assistí a una expansió demogràfica sostinguda. L'augment de població a partir de l'any 1000 fou afavorit per un cert interès dels senyors a concedir terres per conrear de manera que s'augmentessin les seves rendes, i a la tala dels boscos que comportà la rompuda de noves terres, i per tant de la producció agrícola. Altres factors que possibilitaren l'augment demogràfic foren la millora climàtica, que gràcies a una pluviometria favorable, féu més abundoses les collites, l'atur de les grans migracions que havien assolat Europa(germànics, magiars, normands, etc.) i les institucions de Pau i Treva de Déu, que a la llarga contribuïren a la disminució de la mortaldat.
L'Imperi bizantí
La crisi del segle III havia sotraguejat de manera considerable l'economia del sector occidental de l'Imperi; mentre a la zona oriental el comerç marítim, les tasques artesanals i una agricultura no sotmesa a la dominació dels terratinents havia permès una civilització urbana i una economia monetària. La pressió dels bàrbars a les fronteres ja havia portat Dioclecià, l'any 286, a la divisió política de l'Imperi en dues parts: Orient i Occident; quedava a la part oriental el territori més ric i amb millors facilitats per resistir els atacs dels bàrbars. Quan l'any 476 l'emperador d'Orient va rebre des de Roma les insígnies imperials arrabassades pels invasors al darrer emperador romà, Ròmul Augústul, pot dir-se que, amb elles, hi anava el reconeixement que el centre de l'autoritat al món mediterrani era ara la ciutat de Constantinoble.
Base econòmica de Bizanci
Constantinoble, a la cruïlla del Mar Negre i de la Mediterrània; d'Àsia i Europa, estava ben situada des del punt de vista comercial i militar car des del seu port es podia controlar per terra i per mar les zones més perilloses d'Orient. A més, el veïnatge amb les fèrtils terres de Tràcia o de l'Àsia Menor oferia la garantia en el subministrament d'aliments. La idea de recuperar l'Imperi perdut sorgí força vegades durant la història, la més important de les quals fou al segle VI, sota el regnat de l'emperador Justinià I (527-565).
La base econòmica la constituïen la riquesa de la terra i el comerç d'exportació, tant d'articles de luxe (teixits, especialment la seda, sola o amb brocats d'or i plata; seguida de peces fines de llana, cotó i lli) com de tecnologia (entre els segles V i X, Constantinoble exportà la cúpula sobre base quadrada a tot Europa, per exemple). Aquest comerç donà a les arques de l'estat un superàvit constant i una balança de pagaments comercials favorable. Reflex d'això fou la fermesa de la moneda bizantina, el sòlid bizantí, el valor del qual (4,55 grams d'or) es mantingué pràcticament inalterable des de la seva creació per Constantí, fundador de la capital de l'Imperi, fins al segle XII i constituí el que avui és el dòlar o l'euro en el món dels intercanvis de l'època.
L'Imperi en temps de Justinià (527-556)
En època de Justinià I, i abans de l'allau musulmana, l'àrea mediterrània tornà a ser unificada des de Constantinoble. El triomf militar fou espectacular, però efímer. La tasca de més repercussió històrica, però, consistí en la recopilació de l'obra jurídica romana. Justinià encarregà al seu ministre de justícia Tribonià que recopilés la reglamentació romana en un sol codi, acabat el 529, que rebé el nom de Codex Iustinianeus. Després es recopilaren les sentències (l'anomenat Digest o Pandectae, és a dir, l'obra que ho conté tot). Juntament amb les Institutiones i les Novel·lae (lleis noves) formaren el Corpus Iuris Civilis.
La descomposició de l'Imperi
La pèrdua del domini absolut sobre la Mediterrània al segle VII, l'expansió de l'islam i els canvis en l'agricultura, el comerç marítim i l'exèrcit portaren a la descomposició de l'Imperi. Les causes profundes de la descomposició de l'Imperi foren: els enfrontaments religiosos (iconoclastes/iconòduls; monofisites/ortodoxos...), els enfrontaments amb l'islam els segles VII i VIII que tallaren el gran comerç mediterrani, la dependència de Bizanci respecte dels mercaders venecians i l'exigència de fons estatals elevats per pagar els mercenaris de l'exèrcit. La ruïna de l'Estat, la feudalització del camp i el despoblament rural posaren fi a l'Imperi. La caiguda de Constantinoble (1453) posà fi al vell imperi bizantí.
Aquest vídeo està en castellà
L'islam a l'edat mitjana
L'esclat religiós que unificà culturalment la part del món actual que va des de Djakarta a Samarcanda passant per Lagos nasqué al principi del segle VII a la península Aràbiga. Aquesta península posseïa una organització social fonamentada en els clans, les tribus i el sistema de valors que comportava la vida difícil del desert. Les religions dels diversos grups eren politeistes i animistes. La cultura no vivia aïllada gràcies a una intensa activitat comercial, i per tant coneixien les religions cristianes, hebraiques i mazdeistes. Sobre aquest substrat fou bastida la religió més jove de les religions monoteistes revelades, l'islam, fundada per Mahoma.
Si vols activitats d' ampliaciò copia al teu quadern y despres o contestes. Mes abaix tendres respostes per corregir-lo.
1.-Quina va ser la capital de l'imperi bizanti?
a)Roma.
b)Còrdova.
c)Constantinoble.
2.-Quina civilització es va desenvolupar a l'actual Mèxic?
a)Maies.
b)Asteques.
c)Inques.
3.-Quin emperador va dividir l'imperi romà entre els seus fills,Arcadi i Honori?
a)Teodosi.
b)Constanti.
c)Marc Aureli.
4.-On va néixer l'islam?
a) A Pèrsia.
b) A Aràbia.
c) A la península Ibèrica.
5.-Quin any va tenir lloc a la fugida de Mahoma cap a Medina?
a)El 610.
b)El 622.
c) El 632.
6.-Quin d'aquests termes no és una part de les mesquites islàmiques?
a)Soc.
b)Qiblia.
c)Minaret.
7.-Quin any va pujar al poder la família dels Abbàssides?
a)El 632.
b)El 711.
c)El 750.
8.-Quin d'aquests territoris no va formar part de l'imperi de Carlemany?
a)Noruega.
b)Catalunya.
c)Bèlgica.
9.-Quin d'aquests monarques va regnar abans?
a)Pipí el Breu.
b)Lluís el Pietós.
c)Carlemany.
10.-Quina va ser la capital de Carlemany?
a)Roma.
b)París.
c)Aquisgrà.
Respostes:
1.-Quina va ser la capital de l'imperi bizanti?
a)Roma.
b)Còrdova.
c)Constantinoble.
2.-Quina civilització es va desenvolupar a l'actual Mèxic?
a)Maies.
b)Asteques.
c)Inques.
3.-Quin emperador va dividir l'imperi romà entre els seus fills,Arcadi i Honori?
a)Teodosi.
b)Constanti.
c)Marc Aureli.
4.-On va néixer l'islam?
a) A Pèrsia.
b) A Aràbia.
c) A la península Ibèrica.
5.-Quin any va tenir lloc a la fugida de Mahoma cap a Medina?
a)El 610.
b)El 622.
c) El 632.
6.-Quin d'aquests termes no és una part de les mesquites islàmiques?
a)Soc.
b)Qiblia.
c)Minaret.
7.-Quin any va pujar al poder la família dels Abbàssides?
a)El 632.
b)El 711.
c)El 750.
8.-Quin d'aquests territoris no va formar part de l'imperi de Carlemany?
a)Noruega.
b)Catalunya.
c)Bèlgica.
9.-Quin d'aquests monarques va regnar abans?
a)Pipí el Breu.
b)Lluís el Pietós.
c)Carlemany.
10.-Quina va ser la capital de Carlemany?
a)Roma.
b)París.
c)Aquisgrà.
Informació agafada: Wikipedia(http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana)
i el llibre Cruilla 2n Ciencies Socials
No hay comentarios:
Publicar un comentario